Por John Hird, SR Vitoria-Gasteiz

Als propagandistes de la premsa capitalista els agrada dir que el seu sistema està millorant contínuament i que també ho fan les condicions materials de la humanitat. Però, quina és la situació real per a la majoria dels 7.000 milions d’habitants del nostre planeta?

Mai en la història de la humanitat la bretxa entre els rics i els pobres ha sigut tan gran. El 2014, les 85 persones més riques del món posseïen la mateixa riquesa que la meitat més pobra de la humanitat, uns 3.500 milions de persones.

A més, els capitalistes han convertit «la crisi» en una oportunitat. Utilitzant el lema «tots estem en el mateix vaixell» han aprofitat aquest període per a intentar eliminar els llogres socials guanyats per la classe obrera. El nombre de mil milionaris s’ha més que duplicat des del començament de la crisi financera. Al mateix període, almenys un milió de dones han mort durant el part. Espanya és un país amb recursos naturals immensos, gent amb talent i habilitats, i joves amb ganes de treballar. Malgrat això, milions de persones viuen en la pobresa i la joventut ha d’emigrar a la cerca d’un treball.

Espanya és, a més, el segon país més desigual d’Europa, només per darrere de Letònia. La distància entre rics i pobres és més àmplia que mai i segueix augmentant. La riquesa de l’1% més ric d’Espanya és superior a la del 70% més pobre. Al segle XXI, la desigualtat entre homes i dones ha augmentat a l’estat espanyol. I des de l’inici de la crisi s’han registrat a Espanya més de 400.000 execucions hipotecàries de les quals una gran part ha acabat en desnonament.

Els mitjans de comunicació desvien l’atenció de la població amb un menú de xafardejos de famosos i d’adoració a futbolistes (amb sous ofensius per a la resta de la població), mentre no deixa espai per a escoltar les històries dels milions de pobres i gent que lluita per una vida digna.

La protecció per atur només emparava el 29,4% dels 5.438.406 de desocupats en edat de treballar que hi havia al primer trimestre de l’any, és a dir, que només un terç dels aturats rebia algun tipus d’ajuda per desocupació. Els joves menors de 30 anys tenen una taxa menor, ja que només el 10,5% rep una prestació, és a dir, només un de cada deu.

Sense parlar de les retallades que estan patint la sanitat, l’educació i els serveis socials, el tracte dels més vulnerables diu molt sobre la societat i és una de les raons més fortes per al socialisme.

Espanya és segona al rànquing de pobresa infantil de la UE per darrere de Romania. Al voltant de 2.800.000 nens espanyols, és a dir, un de cada tres, es troba en risc de pobresa segons les últimes dades publicades per Eurostat respecte al 2012.
Segons un estudi presentat per l’Obra Social La Caixa, aquesta situació «no només s’ha accentuat amb la crisi econòmica pel que fa al nombre de nens, sinó que, a més, la probabilitat de continuar en aquesta situació és major entre la població infantil que entre l’adulta». Les xifres de 2012 són extensibles pel 2015 segons l’informe. «Save the children» atén diàriament a 5000. Però, hi ha quasi tres milions de nens i nenes pobres. Clarament, la caritat no és la solució, sinó que necessitem un canvi fonamental.
Aquestes són només algunes de les moltes raons per al socialisme. Qui pot decidir que no tenim els recursos, la gent i les ganes per a construir una societat millor?

El capitalisme és un sistema que literalment està maltractant el planeta i el futur de la humanitat. A Espanya, el sistema està condemnant a una generació a la pobresa i la incertesa, però també està creant les condicions on aquesta mateixa generació tindrà les oportunitats de lluitar i canviar la societat amb el programa i la bandera del socialisme.